Potosí

4090 m d'alçada, la ciutat més alta del món. Aquí es viu del turisme i la mineria, en temps remots va ser la ciutat més rica del món per la plata que s'extreia, fins i tot les ferradures dels cavalls eren d'aquest metall.

Com tots els pobles manté els seus mercats amb les "mamacitas" (prototip de mamacita: dona grassoneta amb dues trenes llargues (si estan lligades entre elles vol dir que està casada), barret característic de la regió, faldilles llargues amb volants, colors llampans i farcell a l'esquena).
I pràcticament cada cantonada ocupada per una parada de venta ambulant, sucs de fruita, gelats, dolços i fritanga són el que predomninen, i ens adonem que en aquest païs no hi ha res que no puguis adquirir al carrer.

Sucre

Sucre és sinònim de blanc, totes les façanes tenen aquest color i és una ciutat purament colonial. Per a que us feu una idea, és com un poble de mar, però és una ciutat a la muntanya.

Per cert, no ho hem comentat enlloc però aquí dormim 1.5 euros i mengem en els famosos "comedores populares" per 0.5€. Els menjadors estan dins dels mercats i son parades de 1.5x2 m on hi ha 2 bancs, l'arsenal de cuina i una mamasita amb davantal, el menú consisteix en una sopa boníssima (de maní (cacauet), arròs, blat, blat de moro...) i un segon plat que SEMPRE és arròs + amanida + 2 patates fregides i milanesa o bistec o silpancho.