martes, 9 de febrero de 2010

De Tucumán a Salta

Després de dos nits en bus (per estalviar allotjament) i passar el dia a Corrientes (ciutat de pas) arribem a Tucumán, 45 graus de temperatura.
Desde allà anem a Tafí del Valle, bonic poble que ens reb amb el seu verd rodejat de muntanyes i la seva gent passejant a cavall. Allà coneixem en Vicente i la Gracia. Ell és Valencià, i ens obren la porta a la seva preciosa casa amb vistes a tota la vall.
Gràcies a ells coneixem l'Hugito i la Luisa, mare i fill que també ens acullen a casa, i allà estem tant a gust i flueixen tant les converses, que hi passem 3 dies.
Per anar a Amaicha fem dit i viatgem dalt d'una ranxera, veient com els arbres es converteixen en cactus en tant sols 50 km.
Al dia següent anem cap a Cafayate passant per les ruïnes de Quilmes. A Cafayate ens allotgem a "Lo de Chichi", un hostel anunciat com:"económico, guitarreo y buena onda".
-Económico: 15 pesos, és a dir, menys de 3 euros.
-Guitarreo: Si, tots els argentins saben tocar la guitarra i cantar.
-Buena onda: mai falta cervesa, vi i bona gent.
Decidim marxar per no atrapar-nos a la mala vida, i després de 4 hores fent dit ens recull un camió i pugem a la caixa (descoberta). Primer som 4 però en 190 Km que dura el trajecte acabem sent 16, gaudim d'un paissatge espectacuralr on tots som còmplices d'un mateix destí.

lunes, 1 de febrero de 2010

Les catarates d'Iguazu


Aquesta vegada no serem tan poetics... us explicarem que vam fer estil diari!

Hem passat 4 dies a la provincia de missiones, a l'extrem Nord-Est del pais.

Eldilluns ens vam trobar amb el Boi, un amic que treballa al parc de les catarates de Iguazu, amb ell vam passejar fins al Hito de les 3 fronteres, confluencia dels rius Iguazu i Parana que separa Brazil, Paraguai i Argentina.

Per primera vegada en aquest viatge vam tenir el plaer de fer un asado amb el Santiago i la Daniela, una parella que vam coneixer al Gran Capitan.

Dimarts i dimecres ens deixem fascinar per la bellesa subtropical i salvatge del parc. Coatis (barreja de gos-esquirol-os formiguer), monos, tucans, llangardaixos, papallones i una infinitat d'aus, habitants de la selva, una selva que rodeja el riu Iguazu, mes d'un Km d'amplada d'aigues tranquiles que de cop conflueixen per unir tota laseva força.


Una obra d'art de la natura, on cada gota compta per crear aquesta catedral de l'aigua.

Aquest espectacle es el mes impressionant que hem observat mai, fem el viatge de tornada en silenci, no hi ha paraules.