28 hores previstes, més de 5 hores de retard. Parats al mig d'un no res, envoltat per un tot. Immenses planícies escenari de ball de vaques i cavalls, que deixen pas a petits boscos de pins, eucaliptus arbres i arbustos solitaris.
Petits grans rius travessats amb el monòton i incansable soroll de la maquinària navegant per la terra... És El gran capitán
Finestres i portes per on els viatgers treuen el cap, només tancades quan hi ha avís de pedregades. Pedres, la joguina més ancestral.
13 vagons on la paciència es converteix en harmonia, on la brutícia és alhora pintura, on la lentitud pot esdevenir velocitat i on paradoxalment, al vagó número 11 classe turista només hi ha 4 turistes.
Un viatge de més de 1000 km, tirat per una màquina de gasoil que podria ser avançada per un cavall.
Un viatge que només aquells qui l'han fet poden entendre què sentim. El gran capitán...el tren de la màgia, capaç d'escurçar les distàncies més llargues i transformar hores en minuts...